A la premsa Suports PMF Contacte català Close
No. El que volem és canviar el dret d'autoria i la nostra proposta és compatible amb la convenció de Berna i els tractats relacionats.
No és una idea nova!
No, és una idea antiga. La variant més famosa és probablement la proposta de Fisher d'una llicència legal per resoldre problemes com el tancament de Napster, perquè només va poder frenar el 99,4% de les violacions de drets d'autoria, i no el 100%. Vegeu "Cultura lliure" (2004), p. 307.
Això és un somni!
Som conscients que la nostra proposta és l'única manera d'avançar cap a un dret d'autoria basat en drets fonamentals. Pensem que a vegades cal aquesta ambició.
És cert que la compartició de fitxers permet trobar coses poc habituals, que ja no es troben al mercat, situades en un lloc remot o difícils de trobar?
Sí, en la mesura que una part de la xarxa en disposi. A vegades, quan el canal habitual falla, hi ha coses que ja són allà, a punt per ser recollides. En algunes xarxes, avui dia, hi ha entre deu i quaranta milions de fitxers, amb milions de persones que fan de node.
Les plataformes de compartició de fitxers són competència de Netflix, Spotify i altres plataformes de distribució de continguts?
No. Pel fet que es tracta de xarxes, no hi ha cap competència en concret: les xarxes de compartició de fitxers són distribuïdes (no necessàriament hi ha intermediació). Les xarxes de compartició de fitxers són propietat de les persones que hi participen.
Voleu destruir els canals de distribució digital existents?
No. Els serveis sobreviuen a llarg termini perquè les persones els utilitzen i els agraden, no perquè la política ho determini en una llei o una altra.
Esteu en contra de les plataformes digitals?
No, mentre no facin un abús de poder per controlar i perfilar les persones. Els diversos serveis d'internet que han acabat dominant la distribució digital de cultura poden ser una xarxa positiva perquè permeten una distribució més eficient. Eliminar la intermediació pot reduir la quantitat de diners malbaratada en perfils intermediaris que no afegeixen cap valor cultural. En qualsevol cas, tampoc no entenem per quin motiu els gegantins serveis d'internet centralitzats gestionats per poques multinacionals haurien de tenir el control de l'era digital. Iniciatives com l'article 17 de la directiva 790/2019 ("filtres de càrrega") eren errònies i estan destinades a fracassar, perquè aborden l'arrel del problema.
Esteu en contra de la titularitat de drets?
No, mentre persegueixin els objectius declarats dels drets d'autoria, és a dir, la promoció de la cultura i del progrés social. Les grans productores ("majors") van perdre una oportunitat quan van atacar Napster a la primeria del 2000. S'hi podrien haver sumat i haurien guanyat una màquina de fer diners de manera gratuïta. Però han perdut una dècada i ara depenen dels drets d'autoria de Spotify, Apple, etc. per a la seva supervivència. La nostra proposta és una oportunitat per les societats de gestió col·lectiva, segells discogràfics, empreses editorials i altres persones amb drets sobre les obres.
Esteu en contra de l'autoria?
Gens ni mica. Volem actualitzar els drets d'autoria perquè siguin compatibles amb la realitat d'avui i amb les preferències de la gent. Creiem que la tecnologia moderna és una oportunitat per a les persones que creen obres, i no pas un problema. També creiem que és perjudicial per a aquestes persones haver de dependre d'un statu quo legal injust i impopular pel que fa als drets d'autoria. La compartició de fitxers pot incrementar la difusió i el reconeixement de les obres i de les persones que les creen.
Com cal distribuir els diners entre qui crea l'obra i altres persones que en tinguin drets?
Les societats de gestió col·lectiva ja tenen diversos mètodes de compartició de la justa remuneració entre qui crea una obra i altres persones que en tinguin drets (compensacions per les còpies privades, etc.). Nosaltres creiem que la distribució d'una justa remuneració per la compartició de fitxers podria ser molt justa si es fa correctament. Per exemple, es podrien desenvolupar estadístiques transparents i justes per a les obres compartides en xarxes de compartició de fitxers mitjançant un "comptador" segur que mesurés el nombre de transferències per a cada fitxer i posteriorment dividir-ne el total recaptat de manera proporcional entre les persones que hagin participat de l'autoria.
Què passa si algú no està d'acord que la seva obra sigui compartida en xarxes de compartició de fitxers?
Si decideix de no publicar-la, la seva obra no es podrà compartir. Quan una obra és pública, la ciutadania en té alguns drets: cantar-la en privat, fer-ne còpies per a ús personal i —això defensem nosaltres— fer servir xarxes de compartició de fitxers per a ús personal.
Què cal fer per assegurar que la teva obra es pot compartir entre iguals?
Pots publicar-la i esperar que la ciutadania la comparteixi. També pots compartir-la en xarxes de compartició de fitxers.
Si la compartició de fitxers és gratuïta, com guanyaran diners les persones que fan art?
Rebran una part de la justa remuneració recollida per l'ús de les seves obres que s'afegirà als seus mitjans de remuneració habituals.
De quina manera la llibertat de compartir fitxers beneficiarà les persones que fan art?
Rebran diners a canvi de l'ús de les obres per part de les persones que en comparteixin els fitxers. A més, permetran que la ciutadania accedeixi a les seves obres per mitjans fora del control de terceres parts: les persones que creïn obres tindran més llibertat i els seus treballs seran més disponibles per a tothom.
I això quant costa?
La nostra proposta preveu una sèrie de possibles implementacions. Creiem que és possible, amb mètodes empírics moderns i amb dades econòmiques basades en proves, calcular una compensació justa per a cada escenari.
A mi ja m'agrada, el contacte social. Per què la compartició de fitxers entre iguals (p2p) és millor que les plataformes de distribució?
Perquè les plataformes de compartició entre iguals permeten una interacció social real: quan es comparteixen fitxers, alhora es reben fitxers d'altres persones. La interacció amb un algoritme no és interacció social. La compartició entre iguals sol optimitzar l'ús de l'amplada de banda: quan es rep un fitxer que és disponible en diversos clients, cadascun n'envia una part diferent al mateix temps, i així se'n redueix el temps de transferència de manera notable.
De quina manera la llibertat de compartició de fitxers pot portar beneficis a la ciutadania?
La ciutadania serà lliure d'accedir a obres per mitjà de xarxes de compartició de fitxers sense que se l'obligui a fer servir plataformes que perfilin les persones.
Per què és important evitar el control i la perfilació per part de plataformes?
Perquè tens dret a la llibertat. Llibertat per cercar i trobar les obres que vulguis, amb la guia de la teva pròpia curiositat i no la dels filtres bombolla que els algoritmes decideixin per tu, sense que les teves descàrregues quedin enregistrades a les bases de dades d'una empresa proveïdora.
Per què he de signar aquesta Iniciativa Ciutadana Europea?
Per incrementar la compartició, i per tant la difusió, d'obres de creació (o altres continguts) i de la cultura; per tenir la llibertat d'accedir a obres de creació sense cap subjecció a mecanismes de control ni de perfilació.
En la llei sobre drets d'autoria, els drets afins són els drets d'una obra de creació sense relació amb l'autoria real de l'obra. A la Unió Europea, els drets de producció de pel·lícules (a diferència als de direcció) i de creació de bases de dades també estan protegits pels drets afins. Una definició pràctica és que els drets afins són un tipus de drets d'autoria que no estan coberts per la Convenció de Berna.
Què és el dret sui generis sobre les bases de dades?
El dret sui generis empara les bases de dades en les quals hi hagi hagut una inversió rellevant per obtenir, verificar o presentar les dades que contenen, i les protegeix de l'extracció i la reutilització de continguts sense permís. No hi ha cap requisit de creativitat o originalitat. Aquest dret té efectes durant els quinze anys posteriors a la creació de la base de dades no creativa. És diferent i independent del dret d'autoria, que protegeix obres originals. El dret sui generis sobre les bases de dades pertany a la família de "drets relatius", és a dir semblants però independents dels drets d'autoria.
Tinc la ciutadania de la UE però sóc resident a fora de la UE. Puc signar la ICE?
Depèn de l'estat membre del qual tens la ciutadania. Dependrà dels requisits imposats per cada estat membre que puguis signar en línia, perquè alguns estats requereixen una adreça UE.
Tinc la ciutadania d'un dels estats membre de la UE però visc en un altre estat membre de la UE. En quin estat membre he de signar?
Pots triar tant el país de la teva ciutadania com el país on vius. Tingues en compte que només pots signar un cop la iniciativa "Llibertat per compartir". Les dades que proporcionis a la signatura determinaran a quin estat membre es compta la teva signatura. Per exemple: una persona amb ciutadania d'Àustria que visqui a Estònia pot: a) emplenar el formulari per a Estònia, i proporcionar la llista completa de nom, cognom, adreça, data i lloc de naixement i nacionalitat (en aquest cas, la signatura serà verificada i per tant comptada a Estònia), o b) emplenar el formulari per a Àustria, i proporcionar a més de les dades esmentades el número de document d'identificació personal de la llista acceptada per Àustria (en aquest cas, la signatura serà verificada i per tant comptada a Àustria).
No recordo si he signat l'ICE. Puc signar un altre cop o la meva signatura serà invalidada?
Sí, torna a signar si no ho recordes. La teva signatura és vàlida i es compta només un cop. El programa detecta automàticament les signatures dobles i elimina les repeticions.
Per què he de donar tantes dades personals?
Les iniciatives ciutadanes europees són diferents de les peticions "normals": són un instrument democràtic oficial que permet a la ciutadania col·laborar a modelar Europa demanant a la Comissió Europea que proposi un acte legislatiu. Si podrem recollir un milió de signatures (validades), la Comissió serà obligada legalment a atendre les nostres demandes. No tenim control sobre quines dades calen per a signar una Iniciativa Ciutadana Europea per part dels estats membre. Cada estat determina quines dades cal recollir per tal que les signatures siguin valides i comptades. Així, en una ICE, cal donar més dades personals que les que cal donar en altres "peticions".
No. Aquesta proposta només afecta la distribució de material publicada. La compartició de material inèdit continuarà essent il·legal. A més, la distribució de dades personals és il·legal si no compleix amb la GDPR.
Per descomptat que no. Proposem la modificació del dret d'autoria i de les lleis relacionades. Moltes altres lleis poden impedir la compartició de tipus específics de fitxers, com ara secrets comercials, privadesa, etc.
Abans que tot, recorda't de signar la campanya ICE. Així ajudaràs a arribar a l'objectiu d'un milió de signatures que obligarà la Comissió a posicionar-se sobre la nostra iniciativa. Després, pots ajudar d'altres maneres: 1. Fes difusió de la campanya amb les teves amistats (escriu-los, difon els materials de comunicació de la campanya, parla'n, etc. Recorda que tindrem dotze mesos per recollir un milió de signatures). 2. Posa't en contacte amb nosaltres i contribueix a l'organització i la difusió de la campanya al teu país en coordinació amb altres activistes. 3. Per últim, però no menys important, dóna suport a la campanya mitjançant una donació.
Veig que hi ha diners en joc. Qui pagarà a qui?
Depèn de com s'implementarà la proposta. Hi ha diverses tècniques legals: 1. Establir que les persones que utilitzen xarxes de compartició de fitxers hagin de pagar una llicència per poder compartir els fitxers que inclouen obres. 2. Establir que tota la ciutadania amb accés a internet (i amb accés a la compartició d'obres per mitjà de xarxes de compartició de fitxers) paguin una petita quantitat addicional. 3. Establir que l'estat pagui una justa remuneració (utilitzant els impostos pagats per la ciutadania).
La compartició de fitxers en xarxes entre iguals (peer-to-peer) no és legal. L'objectiu de la iniciativa és canviar la llei a la Unió Europea.
Com creieu que cal regular la compartició de fitxers?
Creiem que la compartició de fitxers hauria de ser gratuïta en cas d'ús privat per part de la ciutadania; les persones amb drets d'autoria o altres drets sobre les obres haurien de rebre una justa remuneració a canvi de l'ús de les seves obres per part de la ciutadania.
Què és la compartició de fitxers?
La compartició de fitxers és l'acte de proporcionar accés a una obra amb mètodes digitals i de fer-ne còpies. Normalment fa referència a pràctiques com ara la compartició entre iguals (peer-to-peer), però pot incloure l'enviament d'un adjunt per correu electrònic o l'ús d'un suport físic, entre altres.
Què són les Iniciatives Ciutadanes Europees?
Una ICE és la via que la comissió de la Unió Europea ofereix a la ciutadania per impulsar canvis en la legislació. Llegeix l'entrada de la Viquipèdia Iniciativa Ciutadana Europea.