Nutizzia Organizatziones chi partètzipant PF Cuntatu sardu Close
No. Su chi bolimus est a cambiare su deretu de autore e sa proposta nostra est cumpatìbile cun sa cunventzione de Berna e is tratados acapiados.
Custa idea no est noa!
Tzertu, est un'idea betza. Sa variante prus connota est de seguru sa proposta de Fisher: una lissèntzia legale pro isòrvere is problemas comente sa serrada de Napster, chi est renèssida a firmare su 99,5 de is violatziones de deretos de autore imbetzes de su 100%. Bide "Free culture" (2004), p. 307.
Custu est isceti unu bisu!
Ischimus chi sa nostra proposta est s'ùnica manera de andare a in antis conca a unu deretu de autore basadu in is deretos fundamentales. Pensamus chi a bortas siat netzessària una tale ambitzione.
Est beru chi sa cumpartzidura de archìvios permitit de agatare cosas istranas meda, chi no sunt prus in su mercadu, chi s'agatant isceti in unu logu disconnotu, difìtzile de agatare?
Yes, as long as some part of the network has it. Sometimes, when usual channel fail, some stuff is already there, ready to be collected. On some networks nowaday, there are 10-40 million files available, with million nodes-users.
Is prataformas de cumpartzidura de archìvios sunt concurrèntzia de Netflix, Spotify e àteras prataformas de distributzione de cuntenutos?
No. Dae chi sunt retes, non ddoe est concurrèntzia. Is retes de cumpartzidura de archìvios sunt distribuidas (non ddoe est intermediàrios). Is retes de cumpartzidura de archìvios sunt propiedade de sa gente chi bi partètzipat.
Bolides distrùere is canales de distributzione digitales chi esistint?
No. Is servìtzios campant a longu pro ite ca sa gente ddos imperat e ddis agradant, non pro ite ca sa polìtica ddu nàrgiat in custa o cussa lege.
Seis contra a is prataformas digitales?
No, semper e cando non fatzant un'abusu de podere pro controllare e perfilare sa gente. Is servìtzios de internet chi oe dòminant sa distributzione digitale de cultura podent èssere una rete positiva ca permitint una distributzione prus efitziente. Eliminare s'intermediatzione podet minimare sa cantidade de dinare ispèrdida in profilos intermediàrios chi no agiunghent perunu balore culturale. In ònnia casu, no cumprendimus nemmancu pro cale motivu is servìtzios de internet tzentralizados gestidos dae pagu multinatzionales diant dèpere tènnere su controllu de s'era digitale. Initziativas comente s'artìculu 17 de su diretiva 790/2019 (filtros de càrriga) fiant isballiadas e sunt destinadas a faddire, pro ite ca no ant ischidu andare a sa raighina de su problema.
Seis contra is titulares de deretos?
No, semper e cando tèngiant is iscopos decrarados dae is deretos de autore, est a nàrrere, sa promotzione de sa cultura e de su progressu sotziale. Is grandu produtoras (majors) ant pèrdidu un'oportunidade cando ant atacadu Napster a su cumintzu de su 2000. Si nche diant pòdere àere summadu e diant àere bintu una màchina de fàghere dinare de badas. Ma ant pèrdidu una dècada e immoe dipendent de is deretos de autore de Spotify, Apple, etc. pro sa subravìvere. Sa proposta nostra est un'oportunidade pro is sotziedades de gestione colletiva, discogràficas, aziendas editoriales e àteras persones cun deretos subra de òperas.
Seis contra is autores?
Pro nudda. Bolimus atualizare su deretu de autore in manera chi siat cumpatìbile cun su mundu de oe e cun is preferèntzias de sa gente. Pensamus chi is tecnologias modernas siant un'oportunidade pro is autores, no unu problema. Pensamus fintzas chi siat dannosu pro is autores a dipèndere e sustentare unu status quo ingiustu meda e impopulare in matèria de leges de deretos de autore. Ddoe est artistas chi diant pòdere èssere apretziados e connotos dae meda prus gente gràtzias a sa cumpartzidura de sos archìvios.
Comente diat dèpere èssere distribuidu su dinare intre is autores e àteros titulares de deretos?
Is sotziedades de gestione colletiva tenent giai mètodos de cumpartzidura de sa remuneratzione giusta intre chie creat un'òpera e àteras persones chi nde tèngiant deretos (cumpensos pro còpias privadas, etc.). Nois pensamus chi sa distributzione de una remuneratzione giusta pro sa cumpartzidura de archìvios diat pòdere èssere giusta si est fata in manera curreta. Pro esempru, si diant pòdere disvilupare istatìsticas trasparentes e giustas pro is òperas cumpartzidas in retes de cumpartzidura de archìvios tràmite unu contadore seguru chi mesurat su nùmeru de trasferimentos de onni archìviu e pustis nde dividet su totale in manera proportzionale intre is persones chi apant partetzipadu in sa creatzione.
Ite sutzedet si un'autore non bolet cumpartzire su traballu suo pro mèdiu de is retes de cumpartzidura de archìvios?
Si detzidet de no dda publicare, s'òpera sua no at a pòdere èssere cumpartzida. Cando un'òpera est pùblica, sa tzitadinàntzia nde cunservat deretos: a dda cantare in privadu, a nde fàghere còpias pro impreu personale, e —a bisu nostru— a impreare retes de cumpartzidura de archìvios pro impreu personale.
Ite tocat a fàghere pro assegurare chi un'òpera podet èssere cumpartzida intre uguales?
Dda podes publicare e abetare chi sa tzitadinàntzia dda cumpartzat. Dda podes fintzas cumpartzire in retes de cumpartzidura de archìvios.
Si sa cumpartzidura de archìvios est lìbera, comente ant a fàghere dinare is artistas?
Ant a retzire una parte de su cumpensu giustu collidu de s'impreu de is òperas issoro, chi at a èssere agiuntu a is mèdios issoro de remuneratzione.
In cale manera sa libertade de cumpartzire archìvios at a benefitziare is artistas?
Ant a retzire dinare in càmbiu de s'impreu chi sa gente fatzat de is òperas issoro. In prus, ant a permìtere a sa tzitadinàntzia de atzèdere a is òperas issoro tràmite mèdios chi sunt a foras de su controllu de àteras partes: is autores ant a tènnere prus libertade e is òperas issoro ant a èssere prus a disponimentu.
E custu cantu costat?
Sa proposta nostra previdet una sèrie de implementatziones possìbiles. Pensamus chi siat possìbile, cun mètodos empìricos modernos e cun datos econòmicos basados in evidèntzias, carculare unu cumpensu giustu pro onni iscenàriu.
A mie, giai mi praghet, su cuntatu sotziale. Pro ite sa cumpartzidura de archìvios intre uguales (p2p) est mègius chi is prataformas de distributzione?
Pro ite ca sa cumpartzidura de archìvios intre uguales (p2p) ti permitit de èssere sotziale a beru: cando cumpartzis un'archìviu, a su pròpiu tempus ses retzende archìvios de àtera gente. Interagire cun un'algoritmu no est a èssere sotziale. Is retes intre uguales a bortas otimizant s'impreu de sa larghesa de banda, cando ses retzende un'archìviu a disponimentu in prus clientes, onniunu nd'imbiat una parte diferente in contemporànea, e duncas su tempus de trasferimentu est minimadu.
In cale manera sa libertade de cumpartzidura de archìvios podet batire benefìtzios a sa tzitadinàntzia?
Sa tzitadinàntzia at a èssere lìbera de atzèdere a òperas pro mèdiu de retes de cumpartzidura de archìvios sena de èssere obligada a impreare prataformas chi dda perfilent.
Pro ite est importante evitare su controllu e sa perfilatzione dae parte de is prataformas?
Pro ite ca tenes deretu a sa libertade. Libertade pro chircare e agatare sas òperas chi bògias, cun sa ghia de sa pròpia curiosidade tua e no sa de is filtros de bussica chi is algoritmos detzident pro tene, sena chi is iscarrigamentos tuos abarrent registrados in bases de datos de unu frunidore.
Pro ite dia dèpere firmare custa Initziativa Tzitadina Europea?
Pro intzentivare sa cumpartzidura, e duncas sa difusione, de òperas de creatzione (o àteros cuntenutos) e de sa cultura; pro tènnere sa libertade de atzèdere a òperas de creatzione sena sugetzione a mecanismos de controllu ne de elaboratzione de profilos.
In sa lege subra deretos de autore, is deretos currelados sunt is deretos de un'òpera de creatzione sena relatzione cun s'autore reale de s'òpera. In s'Unione Europea, is deretos de is produtores de film (a diferèntzia de cussos de is diretores) e creadores de bases de datos sunt amparados puru dae is deretos currelados. Una definitzione pràtica est chi is deretos currelados sunt unu tipu de deretos de autore chi non sunt amparados dae sa Cunventzione de Berna.
Ite est su deretu sui generis subra bancas de datos?
Su deretu sui generis tutelat is bases de datos chi ant retzidu un'investimentu mannu pro otènnere, averguare o presentare is datos chi cuntenent, e ddas amparat de s'estratzione e s'imperu de cuntenutos sena permissu. Non ddoe est rechisitu de creatividade o originalidade. Custu deretu tenet efetos pro is bìndighi annos posteriores a sa creatzione de sa base de datos non creativa. Est diferente e indipendente de su deretu de autore, chi amparat òperas originales. Su deretu sui generis subra bases de datos apartenet a sa famìlia de deretos currelados, est a nàrrere sìmiles ma indipendentes de is deretos de autore.
Tèngio sa tzitadinàntzia de s'UE ma so residente a foras de s'UE. Potzo firmare s'ITE?
Dipendet dae cale istadu membru tenes sa tzitadinàntzia. At a dipèndere dae is rechisitos impostos dae onni istadu membru chi potzas firmare in lìnia, pro ite ca ddoe est istados chi rechedent un'indiritzu UE.
Tèngio sa tzitadinàntzia de unu de is istados membru de s'UE ma bivo in unu àteru istadu membru de s'UE. In cale istadu membru depo firmare?
Podes seberare siat su paisu in ue tenes sa tzitadinàntzia o su paisu in ue bives. Tene contu chi podes firmare una borta isceti s'initziativa "Freedom to share". Is datos chi frunis in sa firma tua ant a istabilire in cale istadu membru sa firma tua at a èssere contada. Pro esempru, unu tzitadinu austrìacu chi bivet in Estònia podet: a) compilare su formulàriu pro Estònia, frunende nòmine cumpletu, sangunadu, indiritzu, data e logu de nàschida, e in custu casu sa firma at a èssere averiguada e contada in Estònia, o b) compilare su formulàriu pro s'Àustria, frunende in prus de is datos pretzedentes unu nùmeru de documentu de identificatzione personale de sa lista atzetada de s'Àustria; in custu casu, sa firma at a èssere averiguada e contada in Àustria.
Non regordo si apo firmadu s'ITE. Potzo firmare una àtera borta o sa firma mea at a èssere invalidada?
Eja, firma torra si no ti nde regordas. Sa firma tua est vàlida e est contada una borta isceti. Su programma rilevat in manera automàtica is firmas dòpias e nde cantzellat is ripetitziones.
Pro ite depo frunire totu custos datos personales?
Un'Initziativa Tzitadina Europea est diferente dae una petitzione "normale": est un'istrumentu democràticu ufitziale chi permitit a sa tzitadinàntzia de s'UE de contribuire a modellare Europa dimandende a sa Cummissione Europea chi propòngiat un'atu legislativu. Si renessemus a collire unu millione de firmas cunvalidadas, sa Cummissione europea at a èssere obligada pro lege a rispòndere a is rechestas nostras. No tenimus perunu controllu de is datos rechestos pro sa firma de un'Initziativa Tzitadina Europea dae parte de is istados membros. Onni istadu membru de s'UE at a istabilire cale datos depent èssere collidos, in manera chi is firmas siant vàlidas e contadas. Pro custa resone, is ITE rechedent prus informatziones personales de is chi rechedent àteras "petitziones".
No. Custa proposta pertocat sa distributzione de materiale publicadu ebbia. Sa cumpartzidura de materiale inèditu at a abarrare illegale. Annotamala, sa distributzione de datos personales est illegale si no est cunforme a su GDPR.
No, tzertu. Semus proponende sa modìfica de su deretu de autore e de is leges acapiadas. Meda àteras leges podent impedire sa cumpartzidura de castas ispetzìficas de archìvios, comente segretos cummertziales, riservadesa, etc.
In antis chi totu, regorda·ti de firmare sa campagna ITE. Aici as a agiudare a lòmpere a s'obietivu de unu millione de firmas chi at a obligare a sa Cummissione a pigare una positzione subra s'initziativa nostra. A pustis, podes agiudare in àteras maneras: 1. Difunde sa campagna cun is amistades tuas (iscrie·ddis, difunde is materiales de comunicatzione de sa campagna, faedda·nde, etc. Regorda·ti chi amus a tènnere dòighi meses pro collire unu millione de firmas). 2. Pone·ti in cuntatu cun nois e contribui a s'organizatzione e a sa difusione de sa campagna in su paisu tuo in coordinamentu cun àteros ativistas. 3. Pro ùrtimu, ma non prus pagu importante, agiuda sa campagna pro mèdiu de una donatzione.
Bido chi ddoe est dinare in mesu. Chie at a pagare a chie?
Dipendet dae comente at a èssere ativada sa proposta. Ddoe est una pariga de tècnicas legales: 1. Istabilire chi is persones chi impreant retes de cumpartzidura de archìvios depant pagare una lissèntzia pro pòdere cumpartzire archìvios chi includant òperas. 2. Istabilire chi totu sa tzitadinàntzia cun atzessu a internet (e cun atzessu a sa cumpartzidura de òperas pro mèdiu de retes de cumpartzidura de archìvios) paghet una pitica cantidade additzionale. 3. Istabilire chi s'istadu paghet una remuneratzione giusta (tràmite impostas pagadas dae sa tzitadinàntzia).
Sa cumpartzidura de archìvios in retes intre uguales (peer-to-peer) no est legale. S'obietivu de s'initziativa est cambiare sa lege in s'Unione Europea.
Comente pensades chi depat èssere regulamentada sa cumpartzidura de archìvios?
Pensamus chi sa cumpartzidura de archìvios diat dèpere èssere de badas in casu de impreu privadu dae parte de sa tzitadinàntzia; is persones cun deretos de autore o àteros deretos subra is òperas diant dèpere retzire una remuneratzione giusta in càmbiu de s'impreu de is òperas issoro dae parte de sa tzitadinàntzia.
Ite est sa cumpartzidura de archìvios?
Sa cumpartzidura de archìvios est s'atu de frunire atzessu a un'òpera cun mètodos digitales e nde fàghere còpias. A s'ispissu faghet riferimentu a pràticas comente sa cumpartzidura intre uguales (peer-to-peer), ma podet inclùdere s'imbiu de un'archìviu tràmite posta eletrònica o tràmite s'impreu de unu dispositivu fìsicu, intre àteros.
Ite sunt is Initziativas Tzitadinas Europeas?
Un'ITE est s'oportunidade chi sa Cummissione de s'Unione Europea frunit a sa tzitadinàntzia pro donare impulsu a càmbios in sa legislatzione. Sighi su ligòngiu a sa pàgina de wikipèdia subra s'Initziativa Tzitadina Europea.